TÀCTICA DETECTIUS PRIVATS
INFIDELITATS
La infidelitat és considerada la major traïció que se li pot cometre contra l’altre membre de la relació amorosa. Quan tenim parella, en la majoria dels casos (a excepció de les parelles obertes), inconscientment signem un contracte implícit que implica lleialtat, exclusivitat i respecte.
La fidelitat és un dels pilars bàsics en els quals se sustenta una relació de parella tradicional, i quan queda compromesa, és complicat tornar a recuperar l’estabilitat i aconseguir que la relació funcioni igual que abans. Ara bé, complicat no significa impossible, perquè hi ha parelles que superen aquesta situació tan delicada.
Això sí, superar aquestes crisis depèn en bona part de quin dels tipus d’infidelitat s’ha comès. En aquest article parlarem sobre ells.
La infidelitat és cosa tant d’homes com de dones
Quan la majoria de nosaltres pensa en la infidelitat, segurament el primer que ens ve a la ment és el sexe. No obstant això, la infidelitat física no és l’únic tipus d’adulteri que existeix. Segons expliquen un grup d’investigadors noruecs que van realitzar un estudi que es va publicar en la revista *Personality *and Individual *Differences, una infidelitat ens dol igual encara que no s’hagi produït l’acte sexual. I és que quan ens enganyen, ja sigui amb sexe o no, sentim que la confiança s’ha perdut. Com podem confiar en aquesta persona que deia voler-nos amb tot el seu cor?
En els últims anys les infidelitats estan en augment, i segurament les noves tecnologies tinguin alguna cosa a veure. Gràcies a Facebook, WhatsApp o les diferents apps per a lligar, cada vegada és més fàcil tenir relacions fora de la parella. També és cada vegada major la temptació de dur a terme infidelitats.
Ara bé, la infidelitat no és exclusivament un problema dels homes. Segons un estudi realitzat per l’Institut Francès d’Opinió Pública (*IFOP), una de cada tres dones enganya ha enganyat a la seva parella alguna vegada, per la qual cosa no existeixen diferències entre sexes en aquest sentit.
Tipus d’infidelitat
No totes les classes d’infidelitat són iguals. Però…quins tipus d’infidelitat existeixen? Les relacions fora del matrimoni o de la parella amorosa poden classificar-se de diferents maneres.
1. Directa
La infidelitat directa és aquella en la qual l’infidel té al cap enganyar a la seva parella. És a dir, abans que la infidelitat ocorri la persona ja ha fet moviments per a poder tenir relacions amb una altra persona. En definitiva, és deliberada i planificada.
Per exemple, quan un individu s’apunta a un portal com *Ashley Madison (que té com a funció que els usuaris duguin a terme relacions extramatrimonials) i queda amb una persona aliena a la seva relació amorosa amb l’objectiu de ser infidel, està cometent una infidelitat directa. La seva idea era ser infidel des del primer moment i ha dut a terme el seu pla a la perfecció.
2. Indirecta
Una infidelitat és indirecta quan es dóna el cas contrari a l’anterior.
En aquesta mena d’infidelitat no existeix una intenció inicial de ser infidel, sinó que els desitjos o l’acte de ser infidel sorgeixen de manera sobtada. Per exemple, es dóna quan una persona està malament en la seva relació però la proximitat amb algú a qui li compta els seus problemes acaba en una infidelitat. En aquests casos, la persona que té parella pot arribar a penedir-se.
3. Online o virtual
La infidelitat online és molt comuna en l’actualitat, perquè amb la inclusió de les noves tecnologies en les nostres vides, moltes persones empren Internet per a ser infidels. Els avantatges de la infidelitat online són nombroses. La persona pot connectar-se en qualsevol moment (fins i tot amb la parella a casa) i els mitjans socials digitals són una manera d’evadir-se de la realitat del món físic sota un aparent anonimat.
Els qui cometen una infidelitat virtual no sempre arriben a quedar amb el seu company o companya d’infidelitat de manera física.
4. Física
La infidelitat física és aquella que no es comet de manera virtual. Per exemple, les persones poden conèixer-se en una cafeteria i, després d’entaular una relació d’amagat, acaben consumant l’acte. La infidelitat física és el contrari a la infidelitat online.
5. Afectiva
Algunes persones consideren que la infidelitat no necessàriament inclou sexe, sinó que el solo fet de sentir alguna cosa per una altra persona fora de la parella és una traïció.
La infidelitat afectiva és aquella en la qual la persona que té parella “sent alguna cosa” per l’altra persona. També rep el nom d’infidelitat romàntica, i pot haver-hi o no sexe. És més pròpia de les dones que dels homes.
6. Sexual
La infidelitat sexual és un tipus d’infidelitat en la qual hi ha acte sexual, i les persones involucrades no experimenten una profunda inclinació emocional necessàriament. Aquest tipus d’infidelitat sol dur-la a terme sobretot per homes.
7. Obligada
La infidelitat obligada és considerada com aquella que realitzen les persones amb baixa autoestima i que no se senten volgudes en la seva relació, per la qual cosa busquen en la infidelitat el que en realitat no tenen en el seu matrimoni. La por de trencar una relació tòxica afavoreix aquest tipus d’infidelitat. No obstant això, l’existència d’aquesta mena d’infidelitat és molt debatut, ja que pot ser utilitzat per a responsabilitzar a la víctima.
8. Per addicció sexual
Són infidelitats de tipus sexual en les quals l’única cosa que desitja la persona és satisfer la seva necessitat eròtica obsessiva. L’addicció sexual es manifesta per un patró de descontrol en la conducta sexual, alternant-se amb períodes de relativa calma.
Potser t’interessa: «*Hipersexualidad: què ocorre en el cervell d’un addicte al sexe?»
9. D’aprovació
Aquest tipus d’infidelitats les cometen les persones que estan acabant la seva relació i no tenen la fortalesa per a deixar-la definitivament. Necessiten tenir a algú aquí que els ajudi a passar la mala estona, i utilitzen a l’altra persona per a no sentir-se soles.
Els usuaris d’aquesta mena de crisi afectiva poden prometre’ls l’or i el moro al seu company o companya d’infidelitat, però en realitat és una manera d’evitar la possibilitat d’una separació tot sol.